Traductor

diumenge, 27 de novembre del 2011

11 Trobada de Xerta




Ja en tenim una altra ¡¡¡¡


Pot ser una de les millors trobades que ens han sortit, tant a nivell d'organització com de recorregut. L'ambient genial, tothom molt relaxat, sense presses ni cronos ni classificacions ... també va bé recuperar aquest esperit on preval gaudir del recorregut i dels companys.


Molta bici de doble suspensió, pot ser no estem acostumats a veure tant de recorregut a les forquilles...


Abans de les 8 ja s'havien engegat les barbacoes per a rostir tota la vianda. Jose i Salvadó tenien faena per engegar la llenya que estava bastant humida.


A les 8 ja estava tot preparat per començar a repartir els dorsals al bar dels Jubilats. Ramon, Sandra, Monica i Carmelo s'han encarregat de fer-ho. Sense massa aglomeracions, els participants han passat a recollir el dorsal i el buff d'obsequi que Pau ens havia dissenyat per a la ocasió.


Mentre, per fora, tocava organitzar els cotxes i acabar de distribuir els controls. Lluis, Guillermo, Oscar últimaven tota la logística per a que tot estigues al seu lloc i preparat per iniciar la Trobada.


A les 9 sortiem de Xerta un centenar de participants, tots amb cara de fred i en ganes de pedalar per entrar en calor. Malgrat el fred d'aquest matí el dia ha quedat en una temperatura ideal i ha estat un luxe per aquestes dates en que ens trobem. Liberto i Juanjo de Xerta i Lluis s'encarregaven del control de la sortida del poble, mentre que Guillermo obria amb la moto aquesta part del recorregut que anava per dins el poble.


Desprès de la primera sendera del camp de futbol i la de la carretera de Pauls s'ha arribat al canal on la suor havia fet oblidar el fred. Cristina i Sandra controlaven la primera sendera fins la sortida al canal.


Primer reagrupament abans d'empendre la pujada a la Font Perera, en molt bon criteri dels nostres path finders Jordi i Juanjo.



S'ha passat ben agrupats pel Pi del Perillo on estava Carmelo fent fotos i vigilant que tothom agafés el camí correcte. Martí, a la Font Perera, s'encarregava de controlar l'accés al sender que conecta la Font Perera amb la Font Nova. Tocava remontar aquesta sendera que amb el terreny com estava es podia fer casi tota dalt la bici. Arribats al Piló quedava una curta baixada fins la Font Nova on Sandra i Quim s'encarregaven de dirigir als participants fins l'avituallament que havien preparat Marta i l'altre Juanjo.


L'avituallament, obligada parada per a tots, servia per agafar forces i comentar la jugada.



La pujada no havia acabat ja que es tenia que seguir remontant per la sendera de la Font de Sant Domingo fins arribar al desviament de la sendera de La Granja. De pujada es passava pel Refugi de la Font Nova on Monica s'encarregava de controlar el pas, i més amunt Alfredo i David estaven a la entrada de la sendera de la Granja assegurant l'accés.



Començava la baixada, primer una mica técnica però en una segona part molt més ràpida. Abans d'arribar a la granja s'agafava la primera de les senderes noves que haviem preparat per aquesta ocasió. La sendera del Cementeri, que primerament et fa pedalar acaba per fer una baixada vertiginosa que acaba al camí de la cadena i la pista que enllaça Alfara i el Llac Ossera. Tota aquesta zona estava vigilada per Pili, Pau i Ramon.



El tram de pista fins arribar al Llac Ossera feia tornar a posar al lloc les cames desprès de tanta baixada. Cristina i Sandra tornaven a encarregar-se de controlar la curta sendera que dóna accés al Llac. Un cop allí, quedava la dura remontada per pista asfaltada fins la Font Nova, on estava l'esmorçar preparat.



L'organització de l'esmorçar era cosa d'Aurora, Uxia, Isa, Ester, Oscar; però tots els que havien acabat de fer la feina que tenien encarregada feien cap la Font per donar una mà i participar en la festa.



Ràpidament els participants han anat arribant a l'esmorçar, i aprofitant el bon dia que hi feia tothom petava la xerrada mentre s'omplien les panxes. També el "conyac del sogre" vitaminava el café i acavaba de completar el esmorzar.



Alguns aprofitaven per soltar més adrenalina amb el PinBall i el Tir amb arc que Deltaventur, com tots els anys, ha portat per deixar provar.



Fins que no han arribat Juanjo de Xerta i Josep, que anaven tancant el recorregut, no s'ha començat el sorteig dels obsequis que Bicisport Aubanell i l'Esplai Ciclista ens havien preparat.



Amb les forçes recuperades i iniciant el procés de digestió, es donava pas a la segona part del recorregut que consistia en desfer de baixada la sendera de la Font Perera. Albert estava al Piló controlant que ningú tirés cap al Pla de Rambla, i Martí s'havia col·locat una altra vegada a la Font Perera.




Al Pi del Perillo s'agafava, pot ser, una de les més antigues senderes de la zona i que baixa fins als llaurats del Llac Ossera. Allí estava Carmelo estratégicament ficat fent fotos, i un poc més avall Lluis s'encarregava de dirigir als participants en búsqueda de la segona sendera nova que haviem preparat, i que ell mateix s'havia encarregat de recuperar aquest estiu.



Després d'una curta però exigent remontada per pista s'agafava aquesta nova i ràpida sendera que segur serà una de les visitades ara endavant. Salvadó estava a la pista que enllaça el Llac Ossera amb la sendera dels Madronyos II (que cada any que passa està més ciclable).



Un cop a la pista que puja a la Font Perera, tocava fer-la de baixada fins al canal. Liberto, Guillermo i Oscar s'encarregaven de controlar aquest tram i fer que ningú es passes la entrada al Sender de les Rodes o també conegut pel sender de la Copa del Mon (que si algú es dediqués a ficar un peatge a la sendera, molt possiblement es guanyaria la vida). També els inseparables Miquelet i David C anaven pel mig del grup ficant ordre i donant ambient.



Un cop a Xerta es donava per acabada aquesta 11ena Trobada de Xerta, encara que a la Font Nova continuava la festa fins a ben entrada la tarde amb bona part dels que han fet possible aquesta trobada. I no ens oblidem a Josep Ureña que no ha pogut vindre per feina però ha pencat com els demés en els preparatius.




Btt La Moleta











dimecres, 2 de novembre del 2011

MARXA MARATÓ BTT DE GANDESA









El diumenge 23 d'octubre teníem l'última prova de la Challenge Terres de l'Ebre-Camp de Tarragona, es feia a Gandesa, lloc on es va gestar l'idea d’aquesta Challenge.
El dia no va poder ser millor, tot i que les previsions del temps no eren molt bones (segons es mire, ja que en el poc que ens ha plogut). El matí va ser fresquet i en un bon sol. Allí varem aparèixer un bon grapat de moleteros, si no m'equivoco 12, i això que en teníem repartits en un altra marxa que ens tenia el cor dividit, la marxa de la Salsadella, on tenim al nostre amic Juan Diego, que també s’hagués alegrat molt de veuren’s. La marxa tenia dos recorreguts molt equilibrats, en un terreny que encara que coneixem no hi solem anar sovint, per tant la gent de Gandesa ens ha sorprès, i si al acabar la prova lo personal parla de que ha estat molt dinàmic, divertit, ben marcat, es síndrome de que ha agradat. Tot això rematat per un bon dinar i uns obsequis molt propis de la terra alta (botella de vi).
La challenge ha acabat desprès de quasi sis mesos, varem començar amb la nostra marxa marató a Xerta, la veritat és que els nostres han estat protagonistes en totes les proves, tant es així que per equips en puntuació hem anat sempre dels primers, això es deu a un bon nombre de participants, però també a un bon nivell, sobretot els que han arribat entre els vint o trenta primers, ja que sumen molts punts (el primer mil i restant de cinc en cinc). En l'apartat de participació què hem de dir, estrany ha estat la prova que no hem passat de dotze, i he deixat per últim el tema noies perquè aquí si que no tenim competència. El podi final de la Challenge es tot del club btt la moleta, Cristina, Pili i Mònica, han estat participant i disputant una Challenge que quasi del principi tenia en primer posició a Pili i que per un aconteixement fantàstic que apareixerà en uns mesos, perdia la primera posició en favor de Mònica a molt poquets punts i que també es mereixia, i que he de dir de Cristina, tota passió i esforç, sense oblidar-me que tenim a Sandra. Per a l’any que bé segur que apareixeran més noies que tenen ganes de participar, esperem que els altres clubs incorporen esta part femenina que tanta falta ens fa. Natros estem molt orgullosos de totes elles.

Moltes felicitats a tots els clubs que han organitzat les proves de la Challenge, perquè hem deixat el llistó molt alt, podem estar tots molt contents i orgullosos!!!

Salut per tots!!

Lluis Horta